Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
emprimar
Pintura
Recobrir amb una primera capa de pintura (una superfície) per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.
bufat
Pintura
Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
Produeix una zona feble, buida per sota, que es pot desprendre fàcilment
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
tac
Esport
Cadascuna de les peces cilindriques de la sola d’una bota que serveixen per a augmentar l’adherència del calçat al camp de joc.
cadenes antilliscants
Transports
Xarxa de cadenes que envolta el pneumàtic d’un vehicle per tal d’augmentar-ne l’adherència quan circula damunt glaç, neu, fang, etc.
vernís
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a les substàncies que serveixen per a modificar les tintes per tal de conferir-los més brillantor, més adherència o altres qualitats.
corrugat | corrugada
Construcció i obres públiques
Dit de les barres d’armadura d’acer estirat en fred que presenten relleus a la superfície a fi d’augmentar-ne l’adherència amb el formigó.
ranuradora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada en l’acabat superficial de paviments rígids, per a fer ranures o estries paral·leles, normalment transversals a la calçada, i per a millorar l’adherència.