Resultats de la cerca

Autor de poesies festives en bolonyès i en italià i de les narracions Bertoldo i Bertoldino , molt populars

Ordenat de sacerdot, escriví Academias del jardín 1630, l’obra en vers Ocios de soledad i el tractat filosoficomoral Gobierno moral a Lelio 1657 Reeixí, però, sobretot amb poesies festives, epigrames, sàtires, romanços, amb clares influències gongorines

Marí de jove, es dedicà al teatre en català amb obres festives i intranscendents, com Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887, Efectes d’una Exposició 1889, etc També fou tenor d’òpera i fabricant

Sacerdot, fou arxiver del Collegi del Corpus Christi En 1645-67 fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini manuscrites

Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum

Popularitzà el pseudònim de Gestus Collaborà en un gran nombre de publicacions de Vilanova i de Barcelona Estrenà moltes peces curtes de teatre, còmiques i en català, algunes de les quals foren publicades entre moltes d’altres, Jan petit 1874, Los pintors de Barcelona 1875 i Colls i punys 1895 Publicà també Poesies festives i sèries 1894 i Colección de cantos populares de Murcia 1906 altres poesies seves foren recollides a Lectura Popular

Religiós dominicà, professà 1642 al convent de València i ocupà càrrecs importants dins l’orde Mestre en arts 1651, fou catedràtic de filosofia moral a la Universitat de València Per tradició, li han estat atribuïdes diverses composicions literàries, de caràcter satíric, que Constantí Llombart publicà per primera vegada el 1870 amb el títol d' Obres festives , però que, realment, no semblen procedir totes del mateix autor La més famosa és la comèdia La infanta Tellina i el rei Matarot

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14 Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691 Participà en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso , amb una introducció en castellà, però amb composicions —d’una relativa qualitat— generalment en català, de to calderonià També escriví un…

Estretament vinculat amb el món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i és tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Director de la collecció ""Biblioteca Joan Amades’' i de la reedició de la ""Biblioteca de Tradicions Populars’', és membre del Consell de la Festa Major de Vilafranca del Penedès i assessor de diversos programes de Televisió de Catalunya relacionats amb la cultura popular Autor d’uns quants articles i vídeos sobre la matèria, ha publicat uns…