Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
compleció
Diplomàtica i altres branques
Acció de completar un text literari o un document mancat.
En el primer cas, solen ésser petites llacunes d’algun o de pocs mots, que hom supleix conjecturalment entre u v Si la manca és en un còdex únic o el que hom edita és un document mancat o corcat, hom supleix segons el context el que hi manca i ho inclou en general entre uv o uuvv
sotssecretari | sotssecretària
Dret administratiu
Funcionari que supleix o ajuda el secretari.
A l’Estat espanyol, és l’òrgan superior d’un departament ministerial que exerceix les funcions de cap superior del personal i les de gestió dels serveis comuns del departament
enzimoteràpia
Farmàcia
Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).
L’eficàcia de l’enzimoteràpia per via oral o parenteral en el tractament dels procesos inflamatoris ha fet que s’estengués molt el seu ús N'hi ha de dues menes, la de reforç , que ajuda l’acció pròpia dels enzims naturals digestius, i la supletòria , que en supleix una manca També pot ésser emprada per a fluïdificar la mucositat bronquial o destruir teixits necròtics
costum
Dret
Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.
Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral, espontani si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error, repetit o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció, o prescrit obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència pels mitjans de…
tapaforats
Dit del qui supleix les deficiències d’altri, l’absència d’algú, etc.
tal
Mot amb què hom supleix el nom d’una persona, bé perquè l’ignora, bé perquè vol ocultar-lo, o que indica una persona imaginària.
Nativitat de la Mare de Déu de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Durro (la Vall de Boí), situada a la banda S del poble; s’hi accedeix per una pista asfaltada que surt de Barruera.
L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir…
literatura
Literatura
Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.
A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…
La pintura gòtica
Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…