Resultats de la cerca

Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb JBurckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la…

Deixà el monestir i passà a Wittemberg 1523, on es casà amb Martí Luter 1525, matrimoni del qual nasqueren sis fills

Ensenyà a París i a Roma Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic, Aculeus contra Iudaeos 1515

D’antuvi amic de Luter, el combaté després activament Publicà Commentaria de actis et scriptis Lutheri 1549, biografia partidista que exercí una prolongada influència

Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació

Estudià teologia a Wittenberg i fou nomenat pastor 1651 És, després de Luter, l’autor de cançons religioses més popular Les seves composicions foren recollides a Geistliche Andachten ‘Devocions espirituals’, 1667

Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559

Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament

Partidari del nominalisme occamià i de la via moderna , influí sobre molts teòlegs dels ss XVI i XVII, fins i tot sobre Luter La seva obra principal és un Collectorium ex Occamo super quatuor libros sententiarum

Deixeble de Melanchton, suscità, amb dos llibres d’epigrames, les ires de Luter 1538 Publicà el drama Monachopornomachia , diverses obres líriques Amorum libri IV , 1542 i el poema èpic Raeteis , celebrant la guerra contra Maximilià I