Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
carragheen
Botànica
Farmàcia
Mucílag hidrocol·loide format per sals de calci, potassi, sodi, amoni o magnesi d’èsters sulfúrics de polisacàrids derivats de la galactosa i de l’anhidrogalactosa.
Hom l’obté de les algues vermelles dels gèneres Chondrus condrus i Gigartina es presenta en pólvores Forma gels amb l’aigua i estabilitza emulsions i suspensions És molt emprat en la indústria alimentària com a additiu en derivats làctics, productes amb contingut energètic reduït i en derivats de la fruita i en farmàcia com a emollient, laxant i pectoral Hom l’anomenada també carrageen, carragaen, carragenina i gelatina de molsa d’Irlanda
amina
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
fixació de nitrogen
Bioquímica
Procés bioquímic pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l’atmosfera a compostos de nitrogen com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen.
N’hi ha de dos tipus la fixació no simbiòtica o no biològica, deguda a les descàrregues dels llamps, la combustió i l’aportació de nitrogen a través de la pluja, i la simbiòtica o biològica, que és realitzada per alguns bacteris, algues cianofícies i determinats fongs
nitrogen
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per DRutherford el 1772, i a la mateixa època, també per HCavendish i JPriestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile és…
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina
gresol de Munroe
Química
Gresol de platí, proveït d’un llit filtrant, també de platí, preparat per ignició en el mateix gresol d’una capa d’hexacloroplatinat d’amoni, humitejada d’etanol.
reacció de Bucherer
Química
Reacció de substitució d’un grup hidroxil i d’un compost aromàtic per un grup amina per acció d’una solució aquosa de sulfit o bisulfit d’amoni, a pressió.
Així, el β-naftol dóna β-naftilamina, segons l’equació Aquesta reacció és reversible per escalfament de l’amina aromàtica amb bisulfit de sodi i addició d’àlcali hom obté el fenol corresponent Aquest procés invers és conegut també com a reacció de Bucherer
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
doble
Química
Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents, com, per exemple, el fosfat (doble) d’amoni-magnesi o el triòxid (doble) de ferro(II)-titani.
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista HBrand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…