Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
el Xúquer
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Alt Xúquer
Departament de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente durant l’ocupació napoleònica.
Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca
séquia reial del Xúquer
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera…
Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou…
governació de Xàtiva
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Bussot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305 El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt seu En 1565-72 tenia 102 478 habitants 22 773 focs Fou anomenada també governació dellà Xúquer
Valdemembra
Riu
Riu de Múrcia, afluent del Xúquer per l’esquerra (103 km).
Neix a la Serranía de Cuenca, i desemboca al Xúquer prop de Valdeganga, a la província d’Albacete
Riola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat a la dreta del Xúquer, en un terreny pla d’origen al·luvial.
Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m…
Antella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina