Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Basilea
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, situat al nord-oest, a la frontera amb França i Alemanya, a les ribes del Rin i el seu afluent el Wiese.
Incorporat a la Confederació Helvètica des del 1501, és dividit des del 1833 en dos semicantons halbkantone el de Basilea-Ciutat i el de Basilea-Camp
Pierre Ochs
Història
Polític suís.
Membre del govern de Basilea, fent-li costat França preparà una constitució 1797 que instituí una república helvètica unitària, de la qual fou director 1798-99
Johannes von Müller
Historiografia
Historiador suís.
Bibliotecari de diversos prínceps Kassel, Mainz, Wien, Berlín, Napoleó el féu secretari d’estat del regne de Westfàlia La seva obra més important és Geschichten Schweizerischer Eidgenossenschaft ‘Històries de la Confederació Helvètica’, 1780-1808
Heinrich Bullinger
Cristianisme
Teòleg reformat suís.
Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística
Guillem Tell
Folklore
Heroi llegendari de la independència helvètica, originari del cantó d’Uri.
Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del llibret de l’…
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
Lugano
© MPG
Ciutat
Ciutat del cantó de Ticino, Suïssa, situada a la vora del llac homònim.
És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal
Grisons
(CC0)
Divisió administrativa
Cantó de l’E de Suïssa, el més gran del país.
La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin 60%, el…
Berna
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa.
La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken, Brienz,…