Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
purgació
Dret canònic
Història del dret
A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia ‘‘purgar la infàmia’’, és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència.
L’Església la reconeixia purgació canònica per a un eclesiàstic si jurava ésser innocent i després del jurament de credulitat d’un cert nombre de copurgadors No reconeixia, en canvi, les ordalies
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al…
capitulació imperial
Història
Cadascuna de les disposicions que l’emperador del Sacre Imperi jurava, un cop elegit, confirmant les sobiranies dels prínceps electors.
Francesc de Montcada i de Montcada
Francesc Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya Francesc II de Montcada , comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc, i mestre racional de Catalunya Fill i hereu de GastóII de Montcada i de Gralla Inicià la carrera militar a les galeres del marquès de Santa Cruz Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment Sota la protecció d’Olivares, el 1622 fou enviat als Països Baixos en missió protocolària, i des d’allà al Principat, en missió especial —reeixida— per calmar els ànims dels catalans que no acceptaven el bisbe Joan Sentís com…
torre de l’homenatge
Torre de l'homenatge del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Militar
La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar per al seu senyor la fortalesa.
ligi | lígia
Dret
En el dret feudal, dit de l’homenatge d’un vassall que jurava fidelitat absoluta al seu senyor, amb vincles més forts que els de l’homenatge ordinari (home ligi, feu ligi).
Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius
ducat d’Atenes
Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes
.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
comtat de Cerdanya
Els comtes de Cerdanya
Geografia històrica
Territori format per l’alta vall del Segre, regit per un comte.
Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…