Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
corn
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
cargol de punxes
Julien Renoult (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gasteròpode que té una conquilla molt dura, amb sis o set espirals d’on surten unes espines llargues, còniques i fortes; el sifó, llarg i recte, és de color blanquinós i groguenc, amb l’obertura de color taronja.
gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
Breu història del vestit
Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…