Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
vacunació
Acció de vacunar.
Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu mètode recordava…
autovacunació
Vacunació mitjançant una autovacuna.
autovacunació
Vacunació espontània sense intervenció exterior.
anatoxina
Immunologia
Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.
És la base de les vacunes vacuna, vacunació
vaccinostil
Petita llanceta per a practicar la vacunació.
Lluís Sayé i Sempere
© Fototeca.cat
Metge.
El 1912, es doctorà amb una tesi sobre el tractament de la tuberculosi pulmonar per mitjà del pneumotòrax artificial El 1918 fou nomenat director del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos i a partir del 1924 impulsà la campanya de vacunació antituberculosa Fundà i dirigí els Archivos Españoles de Tisiología 1919 Presidí la Societat de Biologia de Barcelona 1933, dirigí l’Obra Antituberculosa de la Universitat Autònoma i fou professor agregat de la facultat fou el primer catedràtic de tisiologia dirigí els serveis de vacunació antituberculosa de la Generalitat…
Fernand Widal
Metge francès.
Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc
verola
Patologia humana
Malaltia infectivo-contagiosa i epidèmica, causada per Poxvirus variolae.
Té un període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic, seguit d’un període prodròmic de començament sobtat amb febre alta, cefalàlgies, vòmits, convulsions, raquiàlgies, dispnea, taquicàrdia i erupció prèvia en les zones de flexió Aquest període, de tres dies de duració, és seguit de l’aparició de l’exantema, després d’una millora de tota la simptomatologia L’exantema verolós, de predomini centrífug i monocíclic, evoluciona en forma de màcules, pàpules i vesícules umbilicades al cinquè dia reapareix la febre, i les vesícules es transformen en pústules, que, en dessecar-se, resten en forma de…
vacuna proactiva
Tipus de vacuna que consisteix a subministrar liposomes que contenen un gen específic, que codifica l’antigen amb el qual es vol fer la immunització, i tota la maquinària de transcripció i traducció bacteriana perquè el gen s’expressi.
Els liposomes es comporten com cèllules sintètiques que produeixen una única proteïna, que van sintetitzant i alliberant durant un cert temps, fins que són eliminats, motiu pel qual pot millorar l’eficiència de vacunació i es poden evitar les dosis de recordatori
Gaston Léon Ramon
Biologia
Microbiòleg francès.
L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades