Resultats de la cerca

Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…

És eficaç davant la majoria d’enterobacteris, incloent-hi els resistents a l’ampicillina per produir betalactamases cromosòmiques de classe I També actua davant Haemophilus influenzae i Neisseria gonorrhoeae no productors de betalactamases La seva importància rau en la seva activitat davant Pseudomona aeruginosa En ésser hidrolitzada per les betalactamases plasmídiques és útil associar-la amb l’àcid clavulànic

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicillina o…

Fou creada pel químic d’origen alemany Charles Pfizer Ludwigsburg 1824 - Newport, Rhode Island 1906 el 1849 amb el nom de Charles Pfizer & Co , la qual presidí fins el 1900 Obtingué la santonina, el primer antiparasitari i un producte de gran difusió fins que, vers el 1880, el desplaçà la producció d’àcid cítric a gran escala Durant les primeres dècades del segle XX se situà com una de les empreses químiques líders en processos de fermentació, cosa que, arran de la descoberta de la penicillina, li donà un gran impuls durant la Segona Guerra Mundial sobretot per les comandes massives del…

La salut i la malaltia Quan dos amics o coneguts es troben, és molt habitual que un d’ells pregunti a l’altre "Com estàs", i que aquest li respongui "Estic bé, i tu" o "Doncs, una mica pioc" o "No estic gaire fi" o, fins i tot, "Em trobo malament, estic malalt" Però, si els analitzem amb precisió, què volen dir aquests termes que ens semblen tan oposats bé o malament, salut o malaltia En definir-los, topem amb nombroses dificultats i en l’intent podem caure en cercles viciosos, com el que defineix la salut com l’absència de malaltia o viceversa Això passa perquè, quan intentem descriure les…