Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Mariaelena Roqué
Art
Indumentària
Artista multidisciplinària i dissenyadora de vestuari.
L’any 1953 es traslladà amb la seva família a Caracas Veneçuela El 1968 començà la seva formació en diverses disciplines artístiques dansa, arts plàstiques, cinema, fotografia als Estats Units i en diversos països sud-americans A partir del 1980 se centrà en el vestuari i la indumentària Resident a Catalunya des del 1982, els anys 1985-2010 formà part de la companyia de Carles Santos , als muntatges del qual contribuí amb escenografia, vestuari, performances i d’altres L’any 2006, al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, es presentà l’exposició “Mariaelena Roqué desvesteix…
Ana Blandiana
Literatura
Poetessa romanesa, de nom de naixement Otilia Valeria Coman.
Collaboradora en diverses revistes literàries, ha publicat entre altres obres poètiques, Persoana întâia plural ‘La primera persona del plural’, 1964, Călcâiul vulnerabil ‘El taló vulnerable’, 1966, A treia taină ‘El tercer secret’, 1969, 50 de poeme ‘50 poemes’, 1970, Octombrie, Noiembrie, Decembrie ‘Octubre, novembre, desembre’ 1972, Poeme ‘Poesies’, 1974, Somnul di somn ‘El somni del somni’, 1977, Întâmplări din grădina mea ‘Esdeveniments del meu jardí’, 1980, Ora de nisip ‘Rellotge de sorra’, 1984, Întâmplări de pe strada mea ‘Esdeveniments al meu carrer’, 1988, Arhitectura…
aclamació
Dret
Mètode d’elecció en què, sense votació de cap tipus, és aprovada una cosa o elegida una persona a través de manifestacions sorolloses (veus, rumors, aplaudiments, crits, etc) d’assentiment.
L’aclamació és utilitzada per a suplir la votació, perquè hom considera que no existeix minoria i que l’acord és total És el procediment més directe per a imposar un criteri en una assemblea i eliminar la possible oposició, correcció, crítica o discrepància de matís
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,
El mitjà de comunicació més antic: el teatre
Com es pot traçar la història del teatre Quan passem un vespre a casa, amb els amics, és fàcil que a algú se li acudeixi de proposar el joc d’“endevinar pellícules” Aleshores s’aparten cadires i s’enretira la taula per crear un espai per a la representació, mentre dues persones se separen del grup per triar el títol famós que caldrà representar i per decidir com serà la posada en escena Mentrestant, els presents s’han agrupat en actitud expectant, i esperen l’aparició dels dos mims Tothom està preparat per a endevinar, en els gestos dels actors, el títol secret I el qui l’encerta primer, tria…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
La música al llarg dels segles
Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…