Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Henry Charles Carey
Economia
Economista nord-americà.
Tingué una visió optimista del capitalisme Definí el cost com la mesura de la resistència a l’obtenció de béns per a l’ús Negà el rendiment decreixent de la terra DRicardo , així com el principi malthusià de la població Tot i que es declarava proteccionista, dins del marc dels estats era partidari d’un total laissez faire , i influí tant en els lliurecanvistes continentals F Bastiat com en els proteccionistes entre ells el català J Güell i Ferrer Dins la seva extensa obra es destaquen Principles of Political Economy 1837-40 i The Principles of Social Science 1857-59
Robert King Merton
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social…
Ramon Humet i Coderch
Música
Compositor.
Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea…
Carl Menger
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia…
Minamoto no Yoritomo
Història
Primer shōgun del Japó (1185-99).
Fill de Yoshitomo 1123-60, reuní forces suficients i venjà el seu pare destruint la família dels Taira Prengué el títol de shōgun i fundà a Kamakura un govern militar bakufu que dirigí la sort del país Definí els trets polítics i institucionals del shōgunat, que persistiren fins al s XIX Bon comandant i organitzador, tingué com a conseller Ōe Hiromoto Gelós de la seva mateixa família, féu assassinar el seu germanastre Yoshitsune, el seu cosí Yoshinaka, el seu oncle Yuküe i el seu germà Noriyori, la qual cosa provocà l’ascensió del seu sogre Hojo Tokomasa, home molt hàbil i…
Giovanni Antonio Amadeo
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom de “plateresc”
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle…
UNCTAD
Història
Sigla d’United Nations Conference on Trade and Development (‘Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament’), òrgan permanent de les Nacions Unides per a la negociació i l’adopció d’instruments jurídics multilaterals en l’àmbit del comerç internacional.
Fou creat el 1964 a impuls de l’economista argentí Raúl Prebisch i celebra sessions plenàries cada quatre anys Entre les qüestions que tracta l’UNCTAD es troben l’accés als mercats, les fluctuacions de preus dels productes bàsics, el finançament internacional del desenvolupament, etc A la conferència de Nova Delhi, el 1968, es definí com a objectiu que els països rics transferissin el 0,7% del PIB als països menys desenvolupats mitjançant una ajuda oficial al desenvolupament Les discussions al si de l’UNCTAD, amb clars enfrontaments entre països pobres i rics, han donat…
Nicholas Barbon
Economia
Medicina
Economista i metge anglès.
El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…