Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Alfonso Álvarez de Villasandino
Literatura italiana
Poeta castellà de transició entre l’escola galaicoportuguesa i la poesia al·legoricodantesca italianitzant, recopilat en el cançoner de Baena.
Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu
Yamanoue Okura
Literatura
Poeta japonès.
La seva poesia, de tipus didàctic i moralista, és d’inspiració confuciana, sense excloure, però, elements del budisme En altres poemes canta la vida familiar i l’amor filial, i té planys per la mort d’un fill seu, per la fragilitat de la vida humana i les seves misèries
Aimeric de Peghilhan
Literatura
Trobador occità que serví els senyors de Tolosa i de Foix, i Pere I de Catalunya-Aragó.
Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar
Antoni Juncà i Soler
Música
Músic.
Estudià el clarinet amb Fèlix Sans i actuà com a clarinetista i director a diferents bandes militars Músic major de l’exèrcit, el 1903 actuà arreu de l’Estat espanyol A partir del 1905 escriví cinquanta-cinc sardanes, d’una notable qualitat, entre les quals es destaquen Antònia 1906, La font d’en Pericot 1906, Cants i planys 1918 i La vaca cega 1920 Ha escrit obres religioses i ha harmonitzat diversos ballets populars
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
bard
Literatura
Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…
llibre de Jeremies
Llibre profètic.
Conté en primer lloc la predicació vigorosa de Jeremies, en prosa o en vers, els planys sobre la seva pròpia vida i una sèrie de narracions en primera persona sobre la seva vocació i les seves visions o accions simbòliques capítols 1-25 Una altra sèrie de narracions, contades potser per Baruc, el seu deixeble, parla principalment de les discussions dramàtiques del profeta amb reis, sacerdots o falsos profetes i dels sofriments i perills que passà durant el setge de Jerusalem capítols 26-29 i 34-45 Entremig capítols 30-33, hi ha un recull de promeses de restauració, i al final…
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per Guerau de…
Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…
,