Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
tractat del Trianon
Història
Pau signada al Gran Trianon, el 4 de juny de 1920, entre Hongria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial.
Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori
Mostar
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
Situada a la vora del riu Neretva, és una ciutat d’aspecte oriental i amb nombroses mesquites entre les quals la de Karadžoz, del 1557 Conservava un pont del s XVI que fou destruït el 1993 durant la guerra que seguí el desmembrament de Iugoslàvia Mercat agrícola, té indústries alimentàries, tèxtils i del tabac
Montenegro
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop…
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
acords de Dayton
Nom amb què són coneguts els tractats signats el 1995 que posaren fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95).
Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…
Milo Djukanović
Política
Polític montenegrí.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’…
F’odor Ivanovič Tolbukhin
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Antic oficial tsarista, collaborà en l’organització de l’Exèrcit Roig Durant la Segona Guerra Mundial prengué part en la batalla de Stalingrad actual Volgograd el 1942 i l’any següent alliberà Stalino actual Donec'k Al capdavant de l’exèrcit del sud, alliberà Romania, Bulgària i Iugoslàvia i avançà en territori austríac fins a trobar-se amb l’exèrcit nord-americà Fou nomenat cap de les tropes soviètiques d’ocupació a Àustria