Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Ferrara
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada, en gran part…
Ferrara
Divisió administrativa
Província de l’Emília-Romanya, Itàlia.
La capital és Ferrara
Abel Ferrara
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007, Napoli, Napoli, Napoli…
escola de Ferrara
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
Dosso Dossi
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Luteri, pintor italià de l’escola de Ferrara.
Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Ludovico Mazzolino
Pintura
Pintor italià, conegut amb el nom d’Il Ferrarese
.
Treballà a Ferrara, al servei dels ducs d’Este, i pintà preferentment temes de la vida de Crist Jesús entre els doctors 1524 Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín, Resurrecció de Llàtzer Pinacoteca di Brera, Milà El seu estil es caracteritzà per un realisme rigorós, que enllaça amb la pintura de l’escola de Ferrara del quatre-cents
Giambattista Canano
Metge i anatomista italià, catedràtic a la Universitat de Ferrara.
És autor de Musculorum humani corporis picturata dissectio ‘Dissecció illustrada dels músculs del cos humà’, 1541 Descobrí els músculs curts palmars i les vàlvules de les venes
Ercole de’Roberti
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Destacat representant de l’escola ferraresa, es formà amb Francesco del Cossa, continuador seu en la decoració del Saló dels Mesos Setembre , 1470, al Palazzo Schifanoia, a Ferrara, i en la realització del Políptic Griffoni , la predella del qual féu a Bolonya cap al 1473 Pinacoteca Vaticana, on executà també els retrats de Giovanni II Ventivoglio i de Ginevra Bentivoglio National Gallery, Washington i la taula de la Pietat per a San Giovanni in Monte Walker Art Gallery, Liverpool El seu estil, presidit sempre per un moviment refrenat i una malenconia de to tràgic Sant Joan…
Lucrècia Borja
Història
Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio.
Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina