Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Josep Burgaya i Riera
Historiografia
Historiador i polític.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…
Joaquín González Echegaray
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví Orígenes del…
Jordi Lluís Marzo
Pedagogia
Comissari d’exposicions, escriptor i pedagog.
Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003, Fotografía y…
Hugo Obermaier
Geologia
Paleontologia
Prehistòria
Prehistoriador, geòleg i paleontòleg.
Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La Pasiega à Puente Viesgo 1913 amb HBreuil i HAlcalde del Río, La Pileta a Benaoján 1915…
Miquel Corominas i Ayala
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca del Beberibe a…
Joan Tusquets i Terrats
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del govern de…
Lluís Tramoyeres i Blasco
Història
Periodisme
Periodista i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou redactor d' El Mercantil Valenciano i, durant més de vint anys, de Las Provincias Fou oficial de l’arxiu municipal de València, secretari de l’acadèmia de Sant Carles hi fundà, el 1915, la revista Archivo de Arte Valenciano , professor de l’escola de belles arts i director-conservador del museu provincial de València Publicà el catàleg hemerogràfic Periódicos de Valencia 1889, Orígenes del cristianismo en Valencia 1913, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia 1889, Notas para un catálogo de las memorias y otros…
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia contra…
Josep Sol i Padrís
![](/sites/default/files/media/FOTO/A054199.jpg)
Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat, industrial, periodista i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat del…
José María Blázquez Martínez
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos treballs sobre…