Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Antonio Cánovas del Castillo
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i…
Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista, fill de Manuel Duran i Bas.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…
Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau I).
Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
el Sis d’Octubre
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
Manuel Azaña y Díaz
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà.
Fill d’una família benestant, estudià al collegi dels agustins d’El Escorial el 1900 es doctorà en dret a la Universitat de Madrid Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l’Institut de Dret Comparat i de secretari de l’Ateneu de Madrid 1913-19, del qual fou elegit president el 1930 El 1911, una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intellectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre Estudios de política…
Josep Maria Ollé i Romeu
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Músic, poeta i polític.
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…