Resultats de la cerca

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona…

El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou…

Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia…

Durant molts anys fou bibliotecari al convent dels caputxins de Palma, a Mallorca, del qual era guardià el 1835 Deixà un bon nombre d’escrits inèdits, entre els quals cal destacar els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca, escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares , precedent de l’obra de Joaquim Maria Bover Fou amic i collaborador de Jaume Villanueva, de Jovellanos, dels menorquins Joan i Antoni Ramis i de Bover mateix

Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer…

Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contactes amb nous corrents ideològics L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme En foren collaboradors, entre d’altres, N Balthasar, E Longpré, JH Probst, R Bizzani, Bartomeu Xiberta, Joan B Manyà, Pere M Bordoy i Torrents, Joan Tusquets i Basili de Rubí

Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer el 1969, després de trenta-sis números

La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica