Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
comtat de Palamós
Història
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran de Requesens i Joan
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres
baronia de Palamós
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1466 a Joan de Vilamarí
(mort el 1479).
Revertí a la corona fins el 1484, que fou erigida en comtat
Sant Joan de Palamós
Poble
Poble del municipi de Palamós
.
Forma un nucli agrupat a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona Situat 1 km al N de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila L’antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, edifici del segle XVIII, és documentada des del 1191 al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de Palamós disposa de biblioteca, i…
Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar amb narracions a La Ilustració Catalana i el 1914 fundà a Palamós Marinada , que dirigí Publicà moltes novelles La pera de plata 1905, La ratxada 1907, Vida triomfant 1911, La dissort 1916, Mala llavor 1914, Empordaneses 1920, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925, El martiri d’un apotecari 1926 i El gran rei 1907 és autor també de la comèdia La segona volta 1934, del llibre de poemes Costa Brava Palamós 1953 i de diverses sardanes
Museu de la Pesca
© Fons Museu de la Pesca / Ajuntament de Palamós
Museu
Museu inaugurat l’any 2002 a Palamós, emplaçat a l’antic magatzem del port de Palamós.
Disposa d’un espai de més de 1000 m 2 on es presenta, amb un muntatge museístic innovador, el llegat marítim i pesquer del litoral català, i l’ofici i la vida quotidiana dels pescadors Tracta també sobre l’evolució de la pesca al llarg dels anys, des de la pesca tradicional fins al moment present, i convida a la reflexió sobre el futur d’aquest ofici Disposa d’una extensió flotant, les Barques del Peix, formada per dues embarcacions tradicionals, una d’encerclament i l’altra d’arrossegament, que es poden visitar És seu de la Càtedra d’Estudis Marítims CEM, creada per la Universitat de Girona…
Martí Roger i Crosa
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina