Resultats de la cerca

Germà de Marta i Maria i amic de Jesús, fou ressuscitat per aquest, segons l’evangeli de Joan La seva festa se celebra el 17 de desembre

El mot prové del nom de Llàtzer, pobre leprós, personatge de la paràbola evangèlica del ric Epuló, considerat popularment com a sant

Fou maire de Rotièr 1848 S'establí a Perpinyà, on es casà Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà 1870-74 Presidí diversos anys l’assemblea departamental fou diputat d’extrema esquerra 1871-73 i 1876-81 a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891 Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotièr

Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen  després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…

Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna 1988, d’…

Fou impresa al s XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant