Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Miquel Estela
Literatura catalana
Comanador i escriptor.
Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472
,
Josep Rius i Camps
Cristianisme
Patròleg.
Ordenat prevere el 1957, ha estat successivament professor a la Facultat de Teologia de Münster, al Pontifici Institut Oriental de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya És director de la Revista Catalana de Teologia Especialitzat en Orígenes , sobre el qual ha publicat El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes 1970 i la introducció i la traducció d' Orígenes Comentari al Càntic dels Càntics 2004, ha estudiat també les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme Las Pseudoclementinas Bases filológicas para una nueva…
Just
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (d 517 — ~546) Era germà dels bisbes Justinià, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig
Maslama al-Maǧrīṭī
Astronomia
Química
Astrònom i alquimista andalusí.
És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’
radiodiari
Programa radiofònic consistent en la lectura i el comentari de les notícies d’actualitat.
Yĕhudà ben Barzilay ha-Bargeloní
Judaisme
Talmudista jueu, deixeble d’Iṣḥaq ben Reubén.
Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni
Menaḥem ben Šelomó Meiri
Bíblia
Talmudista, exegeta i comentarista jueu, tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud
Salvador Obiols
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, el 1769 n'era prior i el 1772 abat L’any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra El 1780 fou reelegit abat Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat
al-Idrīsī
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf àrab.
Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina