Resultats de la cerca

Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat, vençut, en les…

Llicenciat en administració d’empreses i Master of Business Administration per ESADE, fou responsable comercial a l’Orient Mitjà de la companyia perfumera Myrurgia Els anys 1990-92 fou cap del departament de patrocinadors internacionals del COOB 92 , i l’any següent fou designat gerent d’ISL, agència oficial de patrocini del COI , la FIFA i altres organismes esportius Posteriorment fou responsable de màrqueting esportiu de Nike a Espanya i Portugal 1996-99 i Llatinoamèrica 1999-2002, càrrec des del qual contribuí a què aquesta multinacional esdevingués patrocinadora del FC Barcelona el 1998…

Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions mixtes de…

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Fou oficial de l’exèrcit rus El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial Però l’actuació vacillant del príncep a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia féu que fos deposat 1858 per la Skupština assemblea nacional, que tornà Miloš al tron El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat…

Després de participar en l’assassinat del seu pare, Pau I, inicià una política preconstitucionalista i illustrada, presidida per l’anglòfil Czartoryski senat amb dret a revisar les lleis, consell de ministres, reforma de l’ensenyament, abolició de la censura prèvia i de la tortura, etc El 1805 entrà a la tercera coalició contra França, però els seus exèrcits foren derrotats a Austerlitz desembre 1805, i més tard a Eylau i Friedland febrer i juny 1807 firmà la pau a Tilsit juny 1807 i a Erfurt octubre 1808, i es comprometé a mantenir el bloqueig continental contra la Gran Bretanya i a lluitar…