Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Josep Anglada i Cabaner
Metge.
Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
Història
Organisme creat el 1975 per a coordinar i representar totes les associacions de veïns de la ciutat de Barcelona —més de cent el 1978— sorgides els darrers anys del franquisme sota l’impuls, en particular, dels partits d’esquerra.
Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
Pierre de Montreuil
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, conegut també amb el nom de Pierre de Montereau.
Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
ziyarita
Història
Membre d’una dinastia musulmana persa que regnà (928-1077) sobre les regions meridionals de la mar Càspia (Ṭabaristān, Ǧurgān, Gibāl —antiga Mèdia— fins a Hulwan, a la frontera de Mesopotàmia).
Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà 928 per restaurar l’imperi sassànida Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes Qābūs ibn Washmgir 976-1012 se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī ~1020 i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia 1077
cultura de Tlatilco
Cultura arcaica de la vall de Mèxic, les restes arqueològiques de la qual han estat datades dels volts del primer mil·lenni aC.
Entre d’altres centres culturals contemporanis, destaca pel desenvolupament de la seva civilització, manifestada amb figuretes —generalment antropomorfes ballarines, acròbates, sacerdots— trobades al cementiri de la ciutat, d’una finura sense parió a les cultures veïnes El fet que hom hi pugui trobar influències olmeques i de la costa atlàntica planteja encara el problema de saber com tingueren lloc conquesta militar, dominació d’una minoria aristocràtica o d’un altre tipus
Josep Fernàndez de Villalta i Comella
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari
cèl·lula
Àrea de cobertura elemental en un sistema de radiotelefonia mòbil cel·lular, dins la qual hi ha una estació base que atén i gestiona les trucades dels abonats que es trobin en aquesta àrea.
Sol ésser aproximadament hexagonal, perquè aquesta forma evita que dues cèllules contigües se superposin i també fa mínim el nombre d’estacions necessàries per a cobrir un territori determinat Gràcies a l’estructura cellular, hom pot reduir el nombre de freqüències del sistema les cèllules veïnes formen un grup cluster i fan servir freqüències diferents, i aleshores la freqüència a què opera una d’aquestes cèllules pot ésser utilitzada en una cèllula d’un altre grup
Síbaris
Història
Antiga colònia grega fundada pels aqueus del Peloponès, vers la segona meitat del s VIII aC, a la costa del golf de Tàrent.
Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates