Resultats de la cerca

Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels…

Es casà 1436 amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn En esclatar 1455 la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó 1458, el seu pare li encarregà el govern de Navarra Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de Viana Com a…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del…

Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa 1225, preparatòria de l’atac a Peníscola El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet Fou benefactor de l’orde de la Mercè 1232-34 i d’altres obres piadoses El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca Acudí 1230 a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona Fou veguer de Barcelona 1202…

El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i…

Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte…

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…

Situat al N de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei de Mallorca Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner, que feu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc de l’antiga construcció resta,…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella Bearn…

Llicenciat en filologia 1991 Dirigí, amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plasticopoètica que es desenvolupà al final dels anys vuitanta i principi dels noranta a Llucmajor És autor, entre d’altres, dels llibres de poesia Carnaval 1990, premi Ciutat de Palma -Joan Alcover de poesia 1989, Crònica del desfici 1992, premi Ciutat d’Olot 1991, Versllum 2000, El convers 2004, premi Miquel de Palol 2003, de caràcter innovador, que trenca el llenguatge a la recerca de nous sentits, Anvers 2006 i L’Espiga del buit 2010, premi Maria Mercè Marçal 2010 i premi Crítica Serra d’Or de Poesia…