Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
festa dels traginers
Folklore
Història
Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni Abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.
Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes…
el Turbó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/El_Turbo.jpg)
Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de…
Eneolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure), mentre la indústria bàsica continua treballant sobretot la pedra.
Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del…
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts fragments, alguns…
lligallo
Història
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
beduí | beduïna
Home beduí en un mercat de les muntanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de propietat de…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…
Beer Sheva
Beer Sheva
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del maḥoz Meridional, Israel.
Ciutat principal del Nègueb, és un nucli industrial i un centre comercial i de serveis, amb entroncament de carreteres i estació terminal de ferrocarril La ciutat moderna fou construïda a partir del 1948 És seu de l’Institut d’Investigació del Nègueb, des d’on és dirigit el desenvolupament de les àrees desèrtiques veïnes Esmentada sovint a la Bíblia, durant la dominació romana fou assentament d’una legió i conegué un període d’esplendor Més endavant, però, la seva importància declinà, i restà deshabitada durant moltes centúries, fins que al començament del s XX fou refundada pels…
Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella
Història
Literatura
Judaisme
Polític i escriptor jueu andalusí, conegut en les fonts àrabs per Abū Ibrāhīm al-Šayḫ.
Educat a Còrdova, residí 1013-20 a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada Nomenat 1027 cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres talmúdiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina