Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Josep M. Algué i Sanllehý
Meteorologia
Meteoròleg i jesuïta.
L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió…
Juan Navarro Baldeweg
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte cantàbric.
Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els materials que…
projecció escenogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és exterior al globus.
Es pot presentar en tres orientacions polar, equatorial i obliqua En són casos particulars les projeccions de Clarke , de La Hire i la perspectiva
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
projecció gnomònica
projecció gnomònica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és el centre del globus.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua Totes les línies rectes del mapa representen cercles màxims del globus Hom l’empra en navegació aèria
projecció estereogràfica
projecció estereogràfica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és l’antípoda del punt de tangència del pla en què es fa la projecció.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua És conforme La projecció transforma cercles del globus en cercles del mapa Hom l’empra per a usos militars, en navegació aèria i en meteorologia
projecció ortogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és un punt situat a una distància infinita en la direcció perpendicular al pla tangent (antípoda infinit).
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua No és ni conforme ni equivalent Hom l’empra per a donar un efecte tridimensional als mapes
projecció
Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
Els pleuronectiformes: peixos plans
Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…