Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
lilà de Pèrsia
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les oleàcies semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent, i de flors en raïms fluixos.
És planta de jardí oriünda de Pèrsia i de l’Himàlaia
gatmaimó
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, dioica, de fulles cordiformes, de flors petites i verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa sobretot a les bardisses
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
espòndies
Botànica
Gènere d’arbres tropicals de la família de les anatcardiàcies, de fulles compostes imparipinnades, alternes, de flors petites en raïms o panícules i de fruits drupacis carnosos.
Són conreats pels fruits, que hom es menja crus, guisats o en forma de melmelades i gelees Les espècies més importants són Sdulcis i Spurpurea
apoplexia
Fitopatologia
Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició repentina de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.
Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
calop
Viticultura
Varietat de cep d’origen francès molt conreat a Mallorca (Binissalem), productor de raïms de gra gros i de forma oval, destinats principalment al consum quan són frescs.
Hom en conrea de diverses menes calop blanc, calop rojal, calop vermell, calop negre, calop moscatell , etc
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides