Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
arrebossat
Capa que cobreix la cosa arrebossada.
Padrinàs
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat 1 127 m d’altitud, aigua amunt de la vall del Riu Fred, al vessant septentrional del massís de Port del Comte.
Hi ha una esglesiola dedicada a la Santa Creu, amb teulada reformada i arrebossada
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
les Torretes
© Alberto González Rovira
Turó
Turó (116,9 m) del municipi de Calella (Maresme).
Coronen el turó dues torretes de planta quadrada parcialment enrunades, una de les quals, de caràcter més militar, conserva moltes espitlleres L’altra és de tipus civil, i fou una torre de telegrafia òptica construïda el 1857 Totes dues són de dues plantes i terrat, construïdes amb pedra arrebossada
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els envans interiors,…
ermita de Sant Sebastià
© C.I.C.-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vic (Osona), al límit del terme de Gurb, situada sobre el cim de Sant Sebastià.
El conjunt està format per l’ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer La capella, erigida amb motiu d’una pesta, és del 1520 La façana, que està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles, fou reformada al segle XVII A la part posterior dreta hi ha un campanar esvelt segle XVIII de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i està cobert amb una terrassa La capella és de nau única, sense absis i sense cor A llevant, i en angle recte amb la…
torrada de Santa Teresa
© MPG
Gastronomia
Llesca de pa mullada amb llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre, canyella o mel pel damunt.
maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides…
esquerdejar
Construcció i obres públiques
Arrebossar (una paret) amb morter, llançat amb la paleta, sense remolinar-la, per tal d’igualar la superfície, tapar forats i deixar la paret en condicions d’ésser arrebossada amb més cura.
barraca
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…