Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bateria d’ió liti-polímer
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable molt utilitzada en equipament electrònic portable a causa de la seva alta capacitat energètica, absència d’efecte memòria, pes reduït, facilitat d’adaptació a diferents formes i de la lenta descàrrega en els períodes sense ús.
Es tracta d’una evolució de les bateries d’ió liti que permet fer-ne de més petites, lleugeres i amb formes adaptables Es basa en una solució de sals de liti que permet l’intercanvi d’ions entre l’ànode, normalment de carboni, i el càtode, habitualment un òxid metàllic La diferència amb les bateries d’ió liti radica en què les sals de liti no estan dissoltes en un solvent orgànic sinó en un polímer sòlid o gelatinós
diapositiva
Fotografia
Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.
Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors
Robert Thomas Bakker
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Al final dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, i amb el suport del seu mentor, John HOstrom, fou un dels impulsors més notables del “renaixement” dels dinosaures, fruit d’una sèrie de noves teories sobre la paleobiologia d’aquests animals Específicament, afirmà que els dinosaures eres animals endotèrmics, fet que suposà una nova visió d’aquests rèptils com a criatures intelligents, àgils i adaptables al medi Les seves idees revolucionàries han influït tota una nova generació de paleontòlegs La popularització dels dinosaures en la cultura popular actual deu molt als…
Els estornells
La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…
anell

Anells de rebliment
© fototeca.cat
Química
Element bàsic del rebliment d’una columna.
La funció dels anells és proporcionar un rebliment amb les característiques desitjades de superfície específica, pèrdua de càrrega i mullament Per tant, més que la seva individualitat, interessa de conèixer les característiques de l’empaquetat que formen a la columna Llevat de casos especials, és important que l’empaquetat es formi de manera totalment aleatòria Una tècnica aconsellable és d’omplir d’aigua la columna i tirar-hi els anells d’un a un Només així és possible d’establir les propietats del conjunt per a qualsevol columna de rebliment Normalment, les dimensions de l’anell solen ésser…
Els petits moixons enfiladissos
Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…
Les formacions arbustives
Molts arbusts mediterranis rebroten activament després dels incendis, ja que la part subterrània es manté viva El verd tendre dels rebrots de bruc contrasta amb el color encara ennegrit de les escorces dels pins, que no han resistit el pas del foc La seva ràpida regeneració assegura una bona protecció del sòl enfront de l’erosió, una amenaça que és sempre present a les regions de clima mediterrani Josep Nuet i Badia Podem trobar les formacions arbustives en medis que no permeten la installació de comunitats forestals, o bé substituint aquestes quan són en fases de degradació o regeneració En…
Els ecosistemes forestals
Consideracions generals Els boscos han esdevingut als nostres ulls l’exemple per antonomàsia de l’èxit de la natura cap altre ecosistema no iguala la seva capacitat d’acumular biomassa i de modificar les condicions ambientals Malgrat la dominancia que hi assoleixen els vegetals arboris, els boscos són ecosistemes complexos i no mers conjunts d’arbres Els boscos cobreixen encara més d’una quarta part dels Països Catalans Aquesta avetosa de la mata de València Vall d’Àneu és una bella mostra del nostre patrimoni forestal Fototeca/MC Els boscos són ecosistemes terrestres dominats per arbres…