Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten. La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta; són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs. Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els bruns raspinells, família reduïda a 5 espècies i molt pròxima a la dels ticodròmids, amb el pela-roques, que és com un raspinell de viva coloració que ha substituït els troncs pels penya-segats, en les clivelles dels quals recerca aràcnids i insectes.
Els lànids, amb 74 espècies, bàsicament euroasiàtiques i africanes, poden definir-se com a moixons rapinyaires o ocells de presa en miniatura. Tot i ésser de mida petita o mitjana, dotats d’un cap voluminós i un bec ganxut talment com el d’un falcó, percacen grans insectes, moixonets o ratolins que després empalen en una espina o punxa qualsevol. Són molt visibles, ja que s’aposten ostensiblement en indrets prominents del seu territori. Les 4 espècies pròpies de la nostra avifauna pertanyen al gènere Lanius; el capsigrany és el més comú i el botxí el més gros.
Els corbs (còrvids), constitueixen una família de passeriformes molt destacada, a la que precisament no escau gaire la denominació de moixons, tant per la mida mitjana o grossa com pel crit ronc i estrident. Com dèiem en tractar de la precedència de les famílies d’aquest extensíssim ordre, els còrvids atenyen la cimera del psiquisme ornític, com ho ratifiquen les proves d’"intel·ligència" de les gralles dutes a terme pel famós etòleg Konrad Lorenz. Aquesta família comprèn 100 espècies, escampades arreu, però sobretot al món antic. Són ocells poc especialitzats, omnívors, molt adaptables, astuts i bel·licosos. És coneguda la coloració negre del plomatge dels gèneres més típics, com són el Corvus —el més representat a la nostra avifauna— i el Pyrrhocorax, que inclou les gralles muntanyenques; però el grup dels gaigs (Garrulus) compta amb espècies molt acolorides, així com també s’esdevé amb el de les garses (Pica). Afegim que el corb és el passeriforme més gros dels existents, ja que ateny les dimensions d’una àguila mitjana.