Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Antoni Serrano
Serra
Marí.
Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans
Climent de Cabrera
Història
Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera.
Durant l’alçament de Catalunya contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya collaborant amb Francesc de Verntallat Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions 1463 Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra
marquesat de Sant Mori
Història
Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori.
Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat
Junta de Perpinyà
Història
Comitè revolucionari creat a Perpinyà el 1848 per tal d’organitzar un moviment republicà al Principat.
Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848
Bartomeu Carcassona i Garreta
Literatura
Teatre
Escriptor, actor i director teatral que utilitzà els pseudònims de Pau Pi
i Rosa Pic de Aldawala
.
Autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé, i de les peces teatrals L’incendi d’Hostalric 1866, en collaboració amb Ramon Mora, Dos amors 1867, Los paquetaires 1869, Gent de barri 1877, Com succeeix moltes vegades 1877, Una noia collidora 1877 i La timba 1878 Deixà texts inèdits entre ells les sarsueles Lo matrimoni civil i La guardiola , aquesta darrera en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano
Emanuel Rey
Militar
Militar francès.
Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc
Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa
Educació
Cristianisme
Religiosa i pedagoga.
Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat
castell de Cruïlles
Nom popular amb el qual és conegut el casal dels Cruïlles (Aiguafreda, Vallès Oriental).
El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…
Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Història
Política
Polític.
Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president
el Socors
Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.
Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels augustinians…