Resultats de la cerca

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de…

La seva fàbrica del Clot del Moro Pobla de Lillet, tancada el 1975, fou la primera a produir el ciment tipus pòrtland Fou durant molts anys la primera empresa de l’Estat espanyol, com a productora de ciment amb fàbriques a Montcada i Reixac Barcelona, Sagunt, Villaluenga de la Sagra Toledo, Còrdova, Niebla Huelva, Meco Madrid i Matillas Guadalajara L’activitat exportadora tingué molta importància des de la meitat dels anys setanta, a través de l’empresa Hispacement SA, en la qual participà, conjuntament amb altres empreses catalanes del ram Una filial creada a la fàbrica de…

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…

La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac Passà als Gibert o Prat-Gibert

La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…

De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum

Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

El grup es diversificà vers la producció de béns d’equipament i equips de condicionament d’aire, i el 1974 adquirí Essex International, de material elèctric A l’Estat espanyol Essex controla MAISA amb fàbrica a Valls, Alt Camp i Aismalíbar SA a Montcada i Reixac, Vallès Occidental, dedicades a la producció de components elèctrics El 1999 tingué un volum de vendes de 24 000 milions de dòlars i ocupava 148 000 persones, la meitat de les quals fora dels EUA