Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
Gòrgies
Filosofia
Sofista i retòric grec.
Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof
Martí Esteve i Guau
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…
Ǧa‘far al-Muṣḥafī
Història
Ḥāǧib de Còrdova des del califat d’al-Ḥakam II.
D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova
Edwin Luytens
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927
Francisco de Saavedra
Història
Militar
Polític i militar andalús.
Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència
Harry Seidler
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973
Andrej Andrejevič Gromyko
Política
Diplomàtic soviètic.
Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem
Otto Nicolai
Música
Compositor alemany.
Fugí de casa i estudià a Berlín, amb Zelter, i a Roma, on fou organista de l’ambaixada alemanya Dirigí el teatre del Kärntner Tor de Viena, l’òpera de Königsberg i l’òpera de la cort de Berlín 1848-49 Ultra música religiosa de qualitat, deixà òperes, com Il Templario 1840, estrenada a Barcelona i a València el 1841 i Die lustigen Weiber von Windsor 1849, que ha romàs en el repertori internacional estrenada al Liceu, a Barcelona, el 1905
Jean-François Bourgoing
Història
Baró de Bourgoing.
Escriptor i diplomàtic francès Entre les seves nombroses missions a l’estranger destaquen l’ambaixada a Madrid, els anys crítics del 1792 i el 1793, i les negociacions amb Espanya que desembocaren en el tractat de Basilea 1795 La seva obra més coneguda és el Nouveau Voyage en Espagne 1788, anomenat en edicions posteriors modificades Tableau de l’Espagne moderne , que ha restat una de les fonts més vàlides per al coneixement de la península Ibèrica de la fi del s XVIII