Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”
coeficient de finesa de la quaderna mestra
Transports
Relació entre l’àrea submergida de la quaderna mestra i la del rectangle circumscrit.
finès | finesa
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles que parlen llengües del grup baltofinès i que ocupen l’àrea corresponent a la costa bàltica oriental, Finlàndia i Carèlia.
Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi des del 1917 i el 1991, respectivament, i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat La resta han estat russificats
Minna Canth
Literatura
Escriptora finesa.
Entre les seves obres, influïdes per Ibsen i per Tolstoj, destaquen els drames Työmiehen vaimo ‘La dona de l’obrer’, 1885, Papin Perhe ‘La família del capellà’, 1891, Sylvi 1893 i Anna Liisi 1895
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
Johannes Linnankoski
Literatura finlandesa
Nom amb què és conegut Vihtori Peltonen, escriptor finlandès.
Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911
Corneille de Lyon
Pintura
Pintor holandès.
Treballà per a la cort francesa sota Enric II i Carles IX Passà a residir a Lió Les seves obres, de petites dimensions, enquadren els personatges de tres quarts Els rostres, clars, i els vestits, foscs, es destaquen sobre fons verds i blaus El seu estil té punts de contacte amb Clouet per la precisió del dibuix, la finesa d’execució i la delicadesa de colors
Sārnāth
Wilson Loo Kok Wee (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Budisme
Lloc sagrat del budisme a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, 6 km al N de Benarés, on el Buda inicià la predicació.
Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge
Turku
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del lääni de Turku i Pori, al SW de Finlàndia.
Port a l’entrada del golf de Bòtnia, a la desembocadura de l’Aurajoki, és el tercer nucli urbà del país i un important centre industrial i comercial construccions navals, mecàniques, indústria siderúrgica, química, paperera, tèxtil i del tabac L’activitat portuària és limitada per la presència del glaç i és força limitada la pesca Fundada al segle XIII i seu episcopal des dels seus inicis, es convertí aviat en el centre cultural i comercial de Finlàndia, situació que durà fins el 1827, que la capitalitat passà a Hèlsinki És seu arxiepiscopal i té dues universitats finesa i sueca…