Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
magrana
Magranes
© C.I.C - Moià
La Magrana
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola, que en fou el director fins el 2001.
Inicialment es dedicà al llibre polític i, posteriorment, edità altres colleccions “Biblioteca dels clàssics del nacionalisme català”, “El petit esparver”, de literatura infantil, “L’esparver”, de literatura juvenil, “Les ales esteses”, de narrativa, “Pèl & Ploma”, de cuina, “Venècies”, de literatura estrangera i coeditada amb Edicions 62, “La negra”, policíaca, “La marrana”, de literatura eròtica, etc Posteriorment amplià la seva oferta amb llibres didàctics i la publicació de vídeos L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA , bé que conservant el nom i l’autonomia en la direcció editorial…
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya
Un vellut de l’antiga col·lecció Pascó
Art gòtic
Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre…