Resultats de la cerca
Es mostren 723 resultats
Eduard Suess
Geologia
Geòleg austríac.
Estudià a Praga i Viena Professor a la Universitat de Viena i president de l’Acadèmia de Ciències 1898-1911 És conegut principalment per la seva obra de geologia general Das Anlitz der Erde ‘La cara de la Terra’, 1883-1905 Hom pot esmentar també, entre altres obres, Die Entstehung der Alpen ‘La formació dels Alps’, 1875
Eduard Strasburger
Botànica
Botànic polonès.
Estudià la divisió cellular, el paper dels cromosomes en la reproducció dels vegetals, les diferents etapes de la mitosi profase, metafase, anafase i el transport d’aigua en les plantes
Eduard Anseele
Història
Política
Polític flamenc.
El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930
Eduard Schnitzer
Geografia
Història
Explorador alemany, conegut pel pseudònim d’Emín Paixà.
Metge, el 1865 entrà al servei de l’exèrcit turc i el 1875 de l’egipci Nomenat 1878 governador de la província sudanesa d’Equatòria pel general britànic Gordon, el 1885 en fugí arran de la revolució sudanesa de Muḥammad Aḥmad mahdī Recollit per Stanley, que el portà al Caire 1888, passà al servei d’Alemanya, que l’envià a Tanganyika Fou assassinat pels mercaders àrabs d’esclaus, els quals havia perseguit
Eduard López-Chávarri i Marco
Eduard López-Chàvarri i Marco
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Compositor, musicòleg i escriptor.
Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica Rebé més tard els consells de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí la crítica musical durant cinquanta anys i collaborà a la Revista Musical Catalana El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou nomenat professor del conservatori de València De llenguatge harmònic impressionista i instrumentació refinada, destaquen Valenciana, Abanicos antiguos, per a orquestra, Rapsodia valenciana , per a piano i orquestra, Acuarelas , per a…
Wilhelm Eduard Weber
![](/sites/default/files/media/FOTO/A001480.jpg)
Wuilheim Eduard Weber
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber
Eduard Georgievič Bagrickij
Literatura
Pseudònim amb què és conegut el poeta soviètic rus Eduard Georgievič Dz’ubin.
Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns
Friedrich Eduard Beneke
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835