Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Ignasi Pinazo i Camarlench
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou deixeble de Josep Fernández i Olmos De condició modesta, simultanejà els estudis amb l’ofici de barreter, i realitzà en aquesta primera època quadres com Santa Mònica Museus d’Art de Barcelona i els retrats de Matrimoni del Forcall coll particular i Mestre barreter Museu de Belles Arts de València Durant aquest temps se sentí atret per l’estil de Francesc Domingo El 1871 obtingué medalla de plata a l’exposició de la Societat d’Amics del País i dos anys més tard concorregué a l’Exposició Regional de Barcelona, ciutat on residí aleshores alguns mesos…
homosexualitat
Psicologia
Atracció sexual envers individus del mateix sexe.
Si és entre dones també rep el nom de lesbianisme o safisme , i entre homes el de sodomia Segons els estudis estadístics fets per Kinsey i d’altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim, un contacte homosexual que ha acabat en orgasme exclusivament homosexuals n'hi ha, com a terme mitjà, el 6% Kinsey considerà que hauria d’establir-se un continu al llarg del qual hom aniria collocant els diferents individus segons la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli i sense pressuposar necessàriament una pràctica Elaborà una escala per detectar el…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
Faust
Personatge literari caracteritzat per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.
És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
font
![](/sites/default/files/media/FOTO/149036.jpg)
Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc, proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
còlera
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae.
Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina