Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
gresós | gresosa
gresos bigarrats
Geologia
Gresos de colors diversos, especialment roigs, del Tries inferior de fàcies Buntsandstein.
gresos bigarrats
Geologia
Terme amb què hom designa la fàcies gresosa del Triàsic inferior o Buntsandstein.
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
Potsdamià
Geologia
Unitat que, amb categoria de sèrie (i època) (o també antigament amb la d’estatge i edat), hom ha abandonat per la denominació de Cambrià superior.
L’estratotip és als gresos de Potsdam Nova York, EUA
Werfenià
Geologia
Antic estatge, únic, del Triàsic inferior, caigut en desús i substituït per l’Escitià.
L’estratotip és als gresos i les llicorelles de Werfen Salzburg, Àustria
Lutecià
Geologia
Estatge (i edat) de l’Eocè mitjà marí, situat damunt el Cuisià i sota el Bartonià a la conca de París.
És constituït per gresos El nom prové de Lutetia , nom llatí de París
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…