Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
valentinià | valentiniana
Valentinià I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (364-375).
Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes africans 373-375…
Valentinià II
Història
Emperador romà d’Occident (375-392).
Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Gal·la Placídia
Història
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Galla fou feta presonera El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona Galla enviduà, però, l’any següent A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421 Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a Ravenna Jaume…
Aeci
Història
Militar
General romà.
Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià
Bonifaci
Història
Militar
General romà sota Honori i Valentinià III.
El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
Hilderic
Història
Rei vàndal (523-530).
Net de Valentinià III, succeí el rei Trasamund Protegí els catòlics i s’aproximà a Bizanci, i abandonà l’aliança amb els ostrogots Fou destronat per Gelimer, fet que motivà la intervenció del general bizantí Belissari i l’execució d’Hilderic