Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Pere d’Aragó
Història
Duc de Noto.
Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent Alfons IV li donà Sabadell 1418 i Cervera 1427 Assistí a les noces de Joan II de Castella 1418 i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra 1420 Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols 1422, on fou lloctinent general i perdé Gaeta 1424 Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons 1426 Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de…
Turolià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior, que jeu damunt del Vallesià i sota el Ruscinià.
L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…
Caixa d’Estalvis del Mediterrani
© Ajuntament de Sant Joan d'Alacant
Institució creditícia creada a Alacant el 1976 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia.
Nasqué amb la fusió de la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, la Caixa d’Estalvis d’Alcoi, la Caixa d’Estalvis de Nostra Senyora dels Dolors Crevillent, la Caixa d’Estalvis de Novelda i la Caixa d’Estalvis de Nostra Senyora de Montserrate Novelda La primera institució era la més important, i fou constituïda el 1940 per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un intent de la postguerra de crear una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat creada el 1887 L’any 2009 els actius totals eren de 75532100 milers d’euros i els…
Sant Antoni de la Florida
Barri
Barri de Crevillent (Baix Vinalopó), al S de la vila, a la carretera d’Oriola.
l’Estació
Caseria
Caseria del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), localitzada 3 km al sud del nucli urbà.
Té estació de ferrocarril tram Elx-Catral
Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell
Història
Quart comte de Cardona i setè de Prades (1468-91).
Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família reial pel seu matrimoni amb…
el Baix Vinalopó
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’…
les Casiques
Caseria
Caseria del terme de Crevillent (Baix Vinalopó) al sud del nucli urbà, vora el terme de Catral.
Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…
conquesta de Múrcia
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…