Resultats de la cerca
Es mostren 605 resultats
Jeroni Merola
Literatura catalana
Catedràtic de la Universitat de Barcelona iescriptor.
És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano 1587, 1595, en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina
Jeroni Heredia
Literatura catalana
Escriptor.
El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta i la traducció de l’italià d’Antonio Minturno El amor enamorado
Jeroni Lleopard
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït
Jeroni Tarrés
Història
Cap de la policia coneguda per ronda d’en Tarrés
.
Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí
Jeroni Torrella
Esoterisme
Metge i astròleg.
Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella Es graduà a Siena en arts i medicina Coneixia el grec i l’àrab Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris 1496
Jeroni Santacana
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621
Jeroni Sanç
Cristianisme
Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà.
Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment per part del papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543
Jeroni Taix
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà, mestre en teologia Sotsprior i conventual del convent de predicadors de Barcelona Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser, però per escrúpols lingüístics el traduí ell mateix al català El 1549 en pactà la impressió, a costa d’ell, amb Joan Carles Amorós la primera edició catalana coneguda és del 1556 Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a la fi del segle XVIII, amb el títol, però, de Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser En castellà fou editat fins i…
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista.
Fill del jurista Jaume Pau Canonge de Vic i després de Barcelona Visqué durant disset anys en el cercle del cardenal Roderic de Borja, però el 1492, essent aquest ja papa, retornà, malalt, a Barcelona Com a jurista escriví una Practica cancelleriae apostolicae cum estilo et formis in romana curia usitatis publicat a Lió el 1620 De jove escriví un tractat geogràfic, De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae , que dedicà al cardenal Roderic de Borja Autor d’epigrames i d’epístoles en llatí, sembla que sobre el nom i origen de Catalunya, del lloc dels pobles i ciutats de Catalunya, sobre la…
Jeroni Ardèvol
Educació
Literatura
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d’Ignasi de Loiola (1524-26).
Regentà la càtedra el curs de 1525-26 i també el de 1532-33, llavors en forma collegiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d’un contracte que especificava detalladament el pla d’estudis i els texts emprats