Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
yin-yang
Filosofia
En el pensament xinès antic, parella de principis còsmics o qi.
En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis confucianisme, yin és l’element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu L’un genera l’altre alternativament tao, i així totes les coses vénen a l’existència gràcies a llurs múltiples combinacions
Eulàlia Fàbregas i Jacas
La Dona del Parc , d’Eulàlia Fàbregas i Jacas, al parc Pou d’en Fèlix (Esplugues de Llobregat)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultora.
Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
Félix Revello de Toro
Pintura
Pintor andalús.
Format a Màlaga i a Madrid, s’ha establert a Barcelona, on ha estat professor a Llotja Fa una pintura realista, de factura hàbil i vibrant, centrada preferentment en el tema femení S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant, respectuós amb les convencions del gènere
ootip
Zoologia
Òrgan ovoide present en l’aparell sexual femení dels platihelmints cestodes i trematodes.
Hi desemboquen els oviductes i els conductes vitellins i s’hi forma la coberta de l’ou
tricògina
Botànica
Prolongació que presenta el gametangi femení de les florídies i de molts ascomicets.
En la carpogàmia, les tricògines faciliten la fecundació captant els espermacis
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
Alcestis
Personatge mitològic femení que consentí a morir en lloc del seu marit Admet.
Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767
Antoniucci Volti
Escultura
Escultor francès d’origen italià.
Estudià a Niça i a París Només resta la seva producció posterior a la Segona Guerra Mundial, perquè el seu taller fou destruït per un bombardeig Conreà l’estil figuratiu i naturalista, i el seu tema predilecte fou el nu femení de formes sensuals Harmonia 1952, bronze Rebé nombrosos encàrrecs oficials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina