Resultats de la cerca

Situada al SE de Honshū, és travessada de N a S pel Sumida al S s’estén al llarg de la badia de Tòquio, en una àrea edificada contínua fins a Yokohama La ciutat prosperà al segle XV, i el 1868 s’hi traslladà la capital Al segle XX ha estat reconstruïda dues vegades després del terratrèmol del 1923 i després de la Segona Guerra Mundial això no n’ha aturat el creixement el 1923 hi havia 2200000 h el 1940, 735000 h, a causa de la immigració Actualment, es beneficia de la funció administrativa, industrial un cinquè de la producció del sector, comercial i cultural i de la gran…

La capital és Tòquio

Estudià belles arts a la Universitat de Tòquio, però en conèixer l’obra de Le Corbusier es dedicà al disseny En 1940-42 treballà amb la dissenyadora Charlotte Perriand, aleshores contractada com a assessora per a la cambra de comerç del Japó El 1952 fundà l’Institut de Disseny Industrial Yanagi, i el 1954 llançà la seva creació més coneguda, el tamboret papallona , de seient lleugerament corbat i amb el qual guanyà la medalla d’or de la Triennal de Milà Aplicà les seves idees, basades en la simplicitat de l’art tradicional japonès, a una gran diversitat d’objectes quotidians, des…

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘…

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio 1893 es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio 1903 Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novelles més celebrades, Wagahai-wa neko de aru ‘Soc un gat’, 1905 i Botxan 1906, de caràcter humorístic Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novelles Kōjin ‘El viatger’, 1913,  Kokoro 1914,  Mon ‘…

La seva obra es caracteritza per l’atmosfera surrealista que envolta els personatges, isolats i incapaços de comunicar-se entre si Les seves principals novelles són Akai Mayu ‘Capoll de seda vermell’, 1950, Kabe-S Karuma-shi no hanzai ‘La paret - Els crims de SKaruma’, 1951 premi Akutagawa, Dai-yon Kampyō-ki ‘La quarta interglaciació’, 1959, Suna no onna ‘La dona de les dunes’, 1962, Moe-tsukita chizu ‘El mapa cremat’, 1967, Hako-otoko ‘L’home capsa’, 1973, Mikkai ‘Trobada en secret’, 1977, Kozo wa Shinda ‘El petit elefant és mort’, 1979 , Hakobune Sakuramaru ‘L’arca Sakura’, 1984, Kangaru…

Publicà primerament Katorikku Sakka no Mondai ‘Problemes d’un escriptor catòlic’, 1949 i després passà a la novella Shiroi hito ‘L’home blanc’, 1955, Kiiroi hito ‘L’home groc’, 1955, Aoi chiisana budo ‘Els petits raïms blaus’, 1956 i, alhora que tractava des del punt de vista catòlic la noció de Déu, la consciència de pecat i els problemes racials, tractà el cas de la vivisecció anatòmica durant la guerra en Umi to dokuyaku ‘El mar i el verí’, 1957 i el martiri dels missioners cristians en la seva obra Chimmoku ‘Silenci’, 1966 Samurai tracta també, sota la forma d’una novella d’aventures,…

Debutà el 1930 amb Chanbara fufu ‘Un amor íntim’ Lligat a una temàtica social intimista, té una visió idíllica de la humanitat, visió sovint sentimental Ha dirigit, a més, Menshi ‘L’arròs’, 1952, O-kaasan ‘La mare’, 1952, Ani imoto ‘Germà i germana’, 1953, Fu fu ‘La parella’, 1953, Ukigumo ‘El núvol’, 1955, Aki tachinu ‘Ja ha començat la tardor’, 1961 i Midareru ‘Brossam’, 1964

Després d’una joventut rebel, fou enviat als EUA i a França Influït per Zola, després de la seva tornada traduí romàntics i simbolistes francesos, publicà diverses obres entre les quals Sumidagawa , el 1909, que tracta de la desaparició de la ciutat antiga i esdevingué professor universitari i líder del món literari japonès La seva producció és de to líric i mostra un erotisme delicat