Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
bòvids
Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central,…
txusinga
Mastologia
Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada a la creu.
Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als…
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
zebú
Zebús
(CC0)
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels bovins, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut.
Té banyes més o menys desenvolupades, i àdhuc sense, i amb un gep musculós característic, de dimensions força variables entre els individus, generalment més desenvolupats en els mascles que no pas en les femelles Els zebús suporten bé les temperatures elevades, poden viure amb poc aliment i resisteixen les malalties infeccioses Hom els utilitza en les feines agrícoles i per a obtenir-ne carn i llet Es troben distribuïts a l’Àfrica, i també a l’Índia Els zebús africans tenen el gep a la regió toràcica, mentre que el dels asiàtics ocupa també la regió cervical Els híbrids obtinguts amb altres…
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes
Edmond Isidore Étienne Nocard
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids
Bego
Prehistòria
Muntanya dels Alps Marítims, Occitània, famosa pel fet d’haver-hi estat descobertes nombroses sèries de gravats rupestres prehistòrics, situats entre els 2 000 i els 2 500 m d’alçària, dividits en diversos grups, que representen en total unes 40 000 figures, sovint no gaire fàcils d’interpretar.
La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics
massai
Etnologia
Individu d’un poble africà de raça nilòtida.
En nombre d’uns 200 000, habiten a Kenya i Tanzània, al voltant del llac Victòria Abans de la colonització, els massais eren un poble guerrer, que vivia de la depredació Actualment són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres
coves d’Ardines
Cova
Prehistòria
Coves amb pintures prehistòriques, al poble d’Ardines, prop de Ribadesella (Astúries) dites El Ramu i Lloseta, que es comuniquen.
Algunes sales foren descobertes l’any 1968 Hi ha representats cavalls, rens, bòvids, etc, alguns de qualitat semblant a les figures de la cova d’Altamira Són datades als períodes solutrià i magdalenià També hi ha sèries de signes abstractes, suposats aurinyacians