Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
tectònica de plaques
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
esclerosi en plaques
Patologia humana
Afecció crònica i progressiva del sistema nerviós central caracteritzada per l’aparició de zones de desmielinització de la substància blanca, anomenades plaques
.
La seva causa és desconeguda El curs de la malaltia evoluciona amb remissions i exacerbacions Els símptomes més importants són la paràlisi dels membres inferiors, trastorns cerebrals, escansió, nistagme, tremolor intencional, contractures i trastorns de la intelligència
placa litosfèrica
Geologia
Cadascun dels blocs rígids en què es divideix la capa de la litosfera.
Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques
placa de guix laminat
Pladur®
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció format per plaques amb una ànima de guix recoberta en ambdós costats per capes de cel·lulosa especial, que s’utilitza especialment per a fer prestatgeries, envans i falsos sostres.
Es presenta en taulers de diferents mides l’amplada habitual és d’1,2 m i la longitud és variable de 2,5 fins a 3 m i diferents gruixos 10, 13, 15, 19 i 25 mm Comercialment és sovint coneguda amb el nom de la marca comercial Pladur ®
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la regió d’Àfar…
placa basal
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc plaques que envolten el periprocte i formen part del calze dels equinoïdeus.
Una d’aquestes plaques basals és la placa madrepòrica Les plaques basals són anomenades també plaques genitals perquè posseeixen les obertures genitals que permeten la sortida a l’exterior dels productes sexuals
quelonis
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
equinoïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.
El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…
placa ambulacral
Anatomia animal
Cadascuna de les plaques de l’exoesquelet de molts equinoderms que, disposades en dues fileres, formen el solc o la zona ambulacral, per on surten els ambulacres.
Són vorejades per les plaques adambulacrals
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina