Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
talús
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0239728_FOTOTECA90205.jpg)
Vista de la bestorre del castell de Gelida, amb el talús de la base i la renglera de permòdols que la coronen
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Inclinació del parament d’un mur, d’un desmunt o d’un terraplè.
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Francesc de Sales Vidal i Torrents
Francesc de Sales Vida i Torrents
© Fototeca.cat
Literatura
Literat.
Advocat, fundà El Eco de Villanueva 1853 i fou alcalde de la seva vila És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat Una noia com un sol 1863, Els de fora i els de dins 1865, La Sileta de Gelida 1868, Jovent del dia 1880, acabada per Eduard Vidal i Valenciano, etc Escriví també sarsueles Entre Campmany i Figueres , 1876 L’Andreuet de Montanyans , 1876, entre d’altres
Miquel Jeroni Lledesma
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes
currotaco
![](/sites/default/files/media/FOTO2/currutaco.jpg)
Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró