Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
rosa de Jericó
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pelosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles ovals i grosserament dentades, de flors blanques, aplegades en raïms petits, i de fruits en silícula.
És pròpia del Sàhara També és conreada en jardins S'obre espectacularment en roseta quan hom la colloca a l’aigua És una de les poques fanerògames reviviscents
Agisimba
Geografia històrica
Denominació que Ptolemeu aplicava a l’Àfrica situada al sud de Numídia, Fezzan i Etiòpia.
L’africanista Janheinz Jahn en reprengué l’ús per tal de substituir les formes habituals, poc flexibles Àfrica al sud del Sàhara, o incorrectes Àfrica negra, Àfrica subsahariana
Marius-Gustave Dalloni
Geologia
Geòleg provençal, catedràtic de geologia aplicada a la Universitat d’Alger des del 1921.
Autor de nombrosos estudis sobre la geologia i el petroli d’Alger, el Sàhara i els Pirineus Étude géologique des Pyrénées de l’Aragon 1910, Étude géologique des Pyrénées catalans 1930
Ahaggar
El massís de l’Ahaggar, a Algèria
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós del Sàhara, al S d’Algèria.
És un vell massís volcànic, d’uns 450000 km 2 , orientat en direcció NW-SE i travessat pel tròpic de Càncer A la part septentrional hi ha el Tefedest, carena de roques cristallines d’uns 200 km de longitud L’Atakor, nucli central del massís, enclou el pic culminant, el Tahat 3003 m La temperatura és extremada oscilla entre 60°C i —10°C, i les pluges hi són escasses Tamanrasset 1420 m és la principal població, habitada per tuàregs
Tamenghest
Ciutat
Capital del wilāya de Tamenghest, Algèria.
Petita població de tuàregs, al Sàhara d’Algèria, al massís d’Ahaggar Centre administratiu i de comandament militar i parada del servei transsaharià d’Alger a Zinder S'hi establí Ch E de Foucauld 1905 i hi fou assassinat
milà negre
Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
hipopòtam
Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
tifinag
Lingüística i sociolingüística
Alfabet utilitzat per l’amazic.
Format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord- africana Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres —noms de persones, frases amoroses, etc— al Sàhara central i, sobretot, al Fezzān En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura