Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Víctor García
Teatre
Director teatral argentí.
Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de Asiria 1971 de…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Juan José Campanella
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de la novia 2001…
Leopoldo Torre-Nilsson
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
De temperament inquiet i agosarat, fou un renovador de la tècnica cinematogràfica Els seus films reflecteixen sovint el món de l’alta burgesia i de la mitjana De la seva filmografia cal esmentar Graciela 1956, La casa del ángel 1957, Fin de fiesta 1960, La mano en la trampa 1961, Piel de verano 1961, La terraza 1963, El ojo de la cerradura 1964, Martín Fierro 1968, El santo i la espada 1969 i Boquitas pintadas 1974
Hilario Ascasubi
Literatura
Poeta gauchesco argentí.
Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important
Luis Puenzo
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…
Adolfo Aristarain
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez Montalbán
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà…
Astor Piazzolla
Música
Compositor i bandoneonista argentí.
Destacà com a intèrpret i compositor de tangos Balada para un loco, Libertango , així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires 1967 o l’oratori El pueblo joven 1970
Juan Domingo Perón
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina