Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989,  Ciutat magnètica  …

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

S'establí a Sant Llorenç de Cerdans Vallespir És autor, entre altres treballs, de Les considérations sur le régime forestier dans les Pyrénées orientales 1869 La seva família, originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del s XVII El seu avi, el baró Josep Esteve Després 1753 — 1834, fou membre del Consell Sobirà del Rosselló 1777-89 i maire de Perpinyà 1818-27